Han passat unes dècades des que V. M. Rosselló, el mestre de geògrafs, va comentar a propòsit del conjunt de paisatges valencians: "estimar la terra -la nostra terra- no és lloar-la sempre i només enaltir-la. Més aviat és conèixer-la en tota la seua profunditat ". Per al cas del territori que ocupa la Reial Séquia de Montcada, jo no només diria això, també matisaria que cal mirar aquest paisatge de l'Horta de València des de la diversitat de les seues mirades internes i externes, i des de les seus lògiques i contradiccions. Hui, creuat el llindar del segle XXI, la Reial Séquia de Montcada, i de retruc molts racons tradicionals d'aquest rerepaís, continuen sent "terra incògnita" per a molts dels seus veïns i veïnes, i per a la gran majoria dels valencians, visitants i gran públic en general. Cal superar les visions i estereotips que s'arrosseguen des de fa segles pel que fa a aquests paisatges de l'aigua. Una foto fixa i inalterable s'ha colat repetidament en l'inconscient i conscient de gran part de tots nosaltres. Aquesta fotografia està seriosament distorsionada, i en unió del signe dels nous temps pots-industrials, contribueix a que la "irreal" imatge típica i tòpica d'aquestes terres i la multi-cultura tradicional d'una part important dels seus veïns vaja inversament proporcional a seu accelerat grau de degradació i desaparició. Així, davant la sistemàtica i insistent distribució mediàtica del clixé folklòric de la cultura de l'aigua i de l'horta, s'ha desenvolupat al llarg de les últimes dècades una intensa, extensa i contundent destrucció del seu territori i dels seus valors patrimonials i mediambientals. Una acurada reglamentació europea del paisatge, secundada pel govern espanyol fa uns anys, i desenvolupada en terres valencianes a través de la figura tècnica del PAT de l'horta, no han evitat ara mateix, el necessari gir de 180 graus en les decisions dels òrgans de govern polítics encarregats de la gestió directa del territori valencià.

En temps de profunda crisi, i davant els paradigmes dominants capitalistes d'èxit immediat i cultura productiva i de consum basada en models a curt termini, la cultura tradicional de l'aigua, en mans dels llauradors i regants d'aquest entorn, es presenta com una bona i sana alternativa de present i futur per reformar la gestió i usos d'aquest territori metropolità. La sostenibilitat i equilibri mediambiental que ha practicat al llarg del temps la Reial Séquia de Moncada és un bon exponent. Cal explicar i divulgar com aquesta comunitat de regants, generació rere generació, i d'una manera participativa i col·laborativa, ha afrontat dificultats de tot tipus i diferent grau d'intensitat -conflictes socials, crisis econòmiques, desastres naturals, fenòmens meteorològics adversos, lluites polítiques, episodis militars, enfrontaments hidràulics, disputes internes, o transformacions culturals. Comptat i debatut, ha estat junt als altres regants de les séquies de la Vega, peça decisiva en el bastiment del paisatge cultural i ecològic de l'Horta de València.

Aquesta web és una de les portes que obrim per entrar definitivament en el coneixement sobre aquests paisatges culturals de la Reial Séquia de Moncada. I en definitiva, procedir a la necessària recuperació de les diferents memòries, patrimonis, mirades i petjades d'aquest territori, per millorar el present i futur de la nostra societat. No oblidem, que conèixer i estimar aquesta terra, al cap i a la fi, és aprendre a conèixer, respectar i estimar qualsevol altre racó del món i formar part d'una societat més justa, solidària i democràtica.