BIBLIOGRAFIA

  • V. ALCAINE, La Vega de Valencia y el rio Turia, Imprenta de José Rius, Valencia, 1867.
  • F. P. ALGUER, Plan sinóptico de las acequias del río Turia, con varias observaciones:dedicado a la Real Sociedad Económica de Valencia, Imp. Benito Monfort, 1828.
  • J. J. ALONSO PASCUAL, “La red fluvial de Valencia”, Anales de Edafología y Fisiología vegetal, t. XVII, CSIC, madrid, 1957.
  • F. ARASA I GIL, V. M. ROSSELLÓ I VERGER, Les vies romanes del territori valencià, Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, Generalitat Valenciana, 1995.
  • F. ARROYO ILERA, “Población y poblamiento en la Huerta de Valencia a finales de la Edad Media”, Cuadernos de Geografía, núm. 39-40, 1986 , pàg. 125-156.
  • O. BALLESTER i J. M., I tu, de qui eres? Carpesa. Llibres de Carpesa 2, 2011.
  • C. BARCELÓ, Noms aràbics de lloc, Edit. Bromera, Alzira, 2010.
  • M. C. BARCELÓ TORRES, Toponímia aràbiga del País Valencià: alqueries i castells, Xàtiva, 1983.
  • C. BIOSCA i POSTIUS i A. GARCIA NAVARRO, “Malnoms de Vinalesa” dins XVI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, Castelló de la Plana, 1991.
  • M. BURGUERA LÓPEZ, Negociando intereses rurales en el espacio urbano, economía familiar y cultura política en l'Horta de Valencia en la segunda mitad del siglo XIX, tesi de llicenciatura, Universitat de València, 2000.
  • E. BURRIEL DE ORUETA, La Huerta de Valencia. Zona Sur. Estudio de Geografía agraria, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia, 1971.
  • A. M. CAMARASA BELMONTE, Génesis de crecidas en pequeñas cuencas semiáridas. Barranc de Carraixet y Rambla del Poyo, MOPU-Confederación Hidrográfica del Júcar, 1995.
  • G. M. CANO GARCÍA, “La marjal entre Valencia y Sagunto”, dins Medio físico, desarrollo regional y Geografía. V Coloquio de Geografía, Granada, 1977, pàg. 201-211.
  • F. A. CARDELLS MARTÍ, “Els noms medievals dels llocs de l'Horta. Una toponímia dialògica de l'erudició”, Societat d'Onomàstica: butlletí interior, núm. 112-113, 2007, pàg. 191-201.
  • F. A. CARDELLS MARTÍ, Somis i realitats de l'horta migeval de València l'imaginari dels llauradors: espai, temps i bens, Institució Alfons el Magnànim, 2006.
  • F. A. CARDELLS MARTÍ, Organització del territori i cultura material a l'Horta de València (S.XV), tesi doctoral, Universitat de València, 2002.
  • F. A. CARDELLS MARTÍ, Cultura material baixmedieval dels llauradors de l'horta de València mitjançant protocols notarials, tesi de llicenciatura, Universitat de València, 1997.
  • P. CARMONA GONZÁLEZ, La formació de la plana al·luvial de València. Geomorfologia, hidrologia i geoarqueologia de l'espai litoral del Túria, Edicions Alfons el Magnànim, IVEI, 1990.
  • F. CARRERAS CANDI (coor.), Geografía general del Reino de Valencia, vol. II [J. MARTÍNEZ ALOY (coor.) Província de València], 1918-1922.
  • J. M. CASAS TORRES, La vivienda y los núcleos de población rurales de la Huerta de Valencia, CSIC, Instituto Juan Sebastián Elcano, Madrid, 1944.
  • J. V. CASTELLÓ, Pescadors, caçadors i ramaders. Un estudi de les economies complementàries a l'Horta-Albufera (1761-1846), Col·lecció Josep Servès, Servei de Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, 1991.
  • J. COLOMINA I CASTANYER, “Toponímia costanera valenciana de 1673”, en Actes del XIV Col·loqui de la Societat d'Onomàstica a Alacant. Butlletí Interior, núm. 44, 1989, pàg. 587-613.
  • III Congreso Nacional de Riegos: celebrado en Valencia los días 25 de abril al 3 de mayo de 1921, Imp. Hijo de F. Vives Mora, Valencia, 1922-1923, 2 vols.
  • E. CHIRALT BAILACH, Agricultura, vida i alimentació en l'horta de Valencia durant la Baixa Edat Mija i l'Edat Moderna: el senyoriu d'Alfara del Patriarca, Acció Bibliogràfica Valenciana, València, 2002.
  • E. CHIRALT BAILACH, “Algunes expressions de la conflictividad veïnal en l'Alfara del segle XVII”, en Revista de filologia valenciana, núm. 6, 1999, pàg. 25-42.
  • E. CHIRALT BAILACH, Catalógo del Archivo de la Real Acequia de Moncada, en premsa, 1985.
  • A. DANVILA JALDERO, El régimen histórico legal de las aguas del río Turia con referencia a los Pueblos castillos, Sindicato de Riegos de la Pobla de Vallbona, Valencia, 1917.
  • I. DÍEZ TORRIJOS, C. SANCHIS IBOR, “Territorio e imagen. La percepción del paisaje de la huerta de Valencia”, Saitabi. Revista de la Facultat de Geografia i Història, núm. 57, 2007, pàg. 63-76.
  • D. ESSEKSE et al., Sustaining Agriculture in urbanizing counties, University of Nebraska. Lincoln, 2009.
  • A. FAUS PRIETO, Mapistes. Cartografia i agrimensura a la València del segle XVIII, Col·lecció Politècnica, 60, Edicions Alfons el Magnànim, IVEI, Generalitat Valenciana, 1995.
  • M. FENOLLOSA, A. FERRER i A. ROS, “Propostes per a la defensa del patrimoni històric valencià: el cas de l'Horta Nord”, en Actes del I Congrés d'Estudis de l'Horta Nord. Meliana 16, 17 i 18 de maig de 1997, CEHN, València, 1999, pàg. 371-382.
  • M. FERRI RAMÍREZ, “Molins i moliners al segle XIX. Notes entorn al cens de molins de la província de València de 1847”, en T. F. GLICK, E. GUINOT i L. P. MARTÍNEZ (eds.), Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, Institució Alfons el Magnànim, València, 2000, pàg. 451-482.
  • M. FERRI RAMÍREZ, “Reorganización de los regadíos valencianos en el siglo XIX: las ordenanzas liberales de la provincia de Valencia (1835-1850)”, Áreas, 17, 1997, pàg. 77-89.
  • M. FERRI RAMÍREZ, T. PÉREZ MEDINA i C. SANCHIS IBOR, “Polítiques hidràuliques en temps de Cavanilles”, Cuadernos de Geografía, núm. 62, 1997, pàg. 653-670.
  • J. V. FRECHINA (ed.), El paisatge seductor. L'Horta com a motiu poètic. Antologia (1881-2001), Agrupació Cultural Vianants, Puçol, 2001.
  • J. GARCÍA GOMEZ, La contaminación en las acequias de la Huerta de Valencia, Del Cenia al Segura, Valencia, 1979.
  • A. GARCIA OSUNA, “Les pissarres d'atandadors: ús viu del malnom a l'Horta Nord”, en Actes del Segon Congrés d’Estudis de l’Horta Nord, (Vinalesa 3-6 d’abril), Edit. Brosquil, 2004, pàg. 415-451.
  • A. GARCIA OSUNA, “Una aproximació a la malnonímia de l'Horta Nord: els malnoms als cadastres de la Séquia Reial de Montcada”, en Actes del Segon Congrés d’Estudis de l’Horta Nord, (Vinalesa 3-6 d’abril), Edit. Brosquil, 2004, pàg. 453-480.
  • A. GARCIA OSUNA, “Malnonímia històrica de l'Horta Nord 1680-1850”, en Actes del III Congrés d’Estudis de l’Horta Nord, (València – Alfara del Patriarca. 10-12 de febrer de 2011), Edit. Universitat Politècnica, 2011, pàg. 371-400.
  • E. GARRIDO ARCE, En "casa y compañía": la configuración familiar en la Huerta de Valencia, siglo XVIII, aspectos de la reproducción social, tesi doctoral, Universitat de València, 1994
  • B. GIOBELLINA, La defensa del suelo agrícola de calidad como recurso finito y estratégico para la sustentabilidad global y local y para la soberanía alimentaria. El caso de la Huerta del gran Valencia, D. Urbanismo, Universidad politécnica de Valencia, 2011, pp. 257-276. http://hdl.handle.net/10251/13616
  • T.F. GLICK, Regadío y sociedad en la Valencia medieval, Generalitat Valenciana, Biblioteca Valenciana, València, 2003.
  • T. F. GLICK, “Molins d'aigua a L'Horta Medieval de València: Observacions a un article de Vicenç M. Rosselló”, Afers: fulls de recerca i pensament, Vol. 5, núm. 9, 1990, pàg. 9-22.
  • T. F. GLICK, “Posts de llit i llits de post a la València Medieval”, Afers: fulls de recerca i pensament, Vol. 5, núm. 9, 1990, pàg. 147-150.
  • T. F. GLICK, Regadío y sociedad en la Valencia medieval, Del Cenia al Segura, Valencia, 1988.
  • T. F. GLICK, E. GUINOT i L. P. MARTÍNEZ (eds.), Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, Institució Alfons el Magnànim, València, 2000.
  • T. F. GLICK, “Arthur Maass y el análisis institucional del regadío en España”, Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura, núm. 593, 1995, pàg. 13-34.
  • N. P. GÓMEZ SERRANO, "Contribució a l'estudi de la molineria valenciana mijeval", en III Congreso de Historia de la Corona de Aragón, València, 1923, vol. II, pàg. 695-766.
  • N. P. GÓMEZ SERRANO, Contribució al estudi de la molineria valenciana mijeval, Imprenta Fill de F. Vives Mora, Valencia, 1928 [en "III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó"]
  • N. P. GÓMEZ SERRANO, “El mosaico de la villa hispano-romana del Pouaig, de Moncada,
  • en el Museo Provincial de Valencia”, en Archivo de Arte Valenciano, núm. IX, València, 1923.
  • R. GONZÁLEZ VILLAESCUSA, “Paisaje agrario, regadío y parcelarios en la huerta de Valencia. Nuevos planteamientos desde el análisis morfológico”, en L. CARA BARRIONUEVO, A. MALPICA CUELLO (coord.), Agricultura y regadío en Al-Andalus, síntesis y problemas: actas del coloquio, Almería, 9 y 10 de junio de 1995, 1995, pàg. 343-360.
  • E. GUINOT (coor.) et al., La Real Acequia de Moncada, Col·lecció Camins d'aigua: el patrimonio hidráulico valenciano, Generalitat Valenciana, Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació, 1999.
  • E. GUINOT RODRÍGUEZ i S. SELMA CASTELL, Mestalla, Rascanya i Tormos, Generalitat Valenciana, Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació, 2005.
  • E. GUINOT RODRÍGUEZ, Els fundadors del Regne de València: repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval, Edit. Tres i Quatre, València, 1999.
  • E. GUINOT RODRÍGUEZ i FERRAN ESQUILACHE MARTÍ, Moncada i l'Ordre del Temple en el segle XIII. Una comunitat rural de l'Horta de València en temps de Jaume I, Institució Alfons el Magnànim, 2010.
  • J. HERMOSILLA (coor.), El patrimonio hidráulico del Bajo Turia: L'Horta de València, Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano - Universitat de València, 2007.
  • F. JAUBERT DE PASSÁ, Canales de riego de Cataluña y Reino de Valencia, [J. F. MATEU BELLÈS, J. ROMERO GONZÁLEZ (eds.)], Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Secretaría General Técnica, 1991.
  • F. JAUBERT DE PASSÀ, Canales de riego de Cataluña y Reino de Valencia, leyes y costumbres que los rigen reglamento y ordenanzas de sus principales acequias, Imp. Benito Monfort, Valencia, 1844.
  • F. JAUBERT DE PASSÀ, Voyage en Espagne, dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou, Recherches sur les arrosages, sur les lois et coutumes qui les regissent, Huzard, Paris, 1823.
  • S. LÓPEZ GARCÍA, Arquitectura i ingenieria (sic) civil de caracter (sic) rural i agrari en el territori de Burjassot i la seua àrea immediata, Entitat Cultural Valenciana El Piló, València, 1994.
  • F. LLUCH CEBRIÀ, LL. BELTRÁN LLOPIS, Las acequias de francos, marjales y extremales de la ciudad de Valencia, Ajuntament de València, 1991.
  • I. MANGUE ALFÉREZ, “Séquies i molins a l'Horta de València. La séquia de Rascanya, hidraulisme al marge esquerre del Túria”, en T. F. GLICK, E. GUINOT i L. P. MARTÍNEZ (eds.), Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, Institució Alfons el Magnànim, València, 2000, pàg. 405-449.
  • I. MANGUE ALFÉREZ, Marxalenes, de alquería islámica a barrio de la ciudad de Valencia, Ajuntament de València, 2001.
  • I. MANGUE I ALFÉREZ i A. MARTÍNEZ ARNAL, “Conflictivitat hidràulica a l’Horta de València: la séquia de Rascanya al segle XIX”. En Actes del I Congrés d’Estudis de l’Horta Nord. Meliana, 2000, pàg. 277-301.
  • I. MANGUE I ALFÉREZ i A. MARTÍNEZ ARNAL, “Poder polític, rebel·lió i lluita per l'aigua a l'Horta de València. Godella, la sindicatura perduda de la Séquia de Montcada” en Actes del III Congrés d’Estudis de l’Horta Nord, (València – Alfara del Patriarca. 10-12 de febrer de 2011), Edit. Universitat Politècnica, 2011, pàg. 119-138.
  • I. MANGUE I ALFÉREZ i A. MARTÍNEZ ARNAL, “La Reial Séquia de Montcada: història de la institució i de la seua producció documental”, en Actes del Segon Congrés d’Estudis de l’Horta Nord, (Vinalesa 3-6 d’abril), Edit. Brosquil, 2004, pàg. 481-509.
  • C. R. MARKHAM, El regadiu de l'Espanya de l'Est (1867). [Estudi preliminar de Thomas F. Glick], Col·lecció Politècnica, 46, Edicions Alfons el Magnànim, IVEI, 1991.
  • A. MARTÍNEZ ARNAL, Guia de l'arxiu de la Reial Séquia de Montcada, Projecte fi de carrera, Facultat d’Informàtica, Universitat Politècnica de València, 2003.
  • L. P. MARTÍNEZ SANMARTÍN, "Paisajes medievales: El Molí dels Frares y la huerta de Campanar", Conservación y restauración del patrimonio histórico valenciano. El Molí dels Frares y el Mural de la Batalla de Salses, UIMP, València, 1998.
  • J. F. MATEU BELLÉS (coor.) Les Hortes valencianes. La fi d'un mite?, en Revista Mètode, 22, Servei Publicacions Universitat de València, 1999.
  • J. F. MATEU BELLÉS, "Assuts i vores fluvials regades al País Valencià medieval", en Los paisajes del agua. Homenaje jubilar al profesor Antonio López Gómez, València-Alacant, Universitat de València-Universidad de Alicante, 1989, pàg. 165-185.
  • J. F. MATEU BELLÉS, “La antigua carretera de Barcelona (AMV) Inmigración y cambio social”, Cuadernos de Geografía, núm. 28, 1981, pàg. 45-60.
  • J. MARCO SEGURA i J. F. MATEU BELLÉS, “Las acequias medievales de la Huerta de Valencia”, Homenatge a Pierre Guichard. De la societat islàmica a la feudal, Vint anys d'al-Andalus, 1996, inèdit.
  • J. R. MODESTO ALAPONT, “La crisi agrària de principis del segle XIX a l'Horta de València (1807-1840). Transformacions i actituds a una comarca d'agricultura intensiva”, Recerques: Història, economia i cultura, núm. 37, 1998 , pàg. 5-30.
  • J. R. MODESTO ALAPONT, A ús i costum de bon llaurador. L'arrendament de terres a l'Horta de València (1780-1860), Afers, Catarroja, 1998.
  • E. MOREU-REY, Renoms, motius, malnoms i noms de casa, Millà, Barcelona, 1981.
  • OCDE, Agriculture in the Planning and Management of Peri-urban Areas, Paris, 1979.
  • OCDE, Farmland Conversion – The Spatial Implications of Agricultural and Land-use Policies, OECD, Paris, 2009.
  • V. ORTIZA BARTUAL, Dels vells molins de Campanar, Imprenta Ortizà, Valencia, 1969.
  • F. PALANCA, J. J. GREGORI, "Els molins hidràulics al País Valencià", en F. PALANCA et alii, Del gra al pa. El cicle dels cereals, una herba que va canviar la societat, Generalitat Valenciana, València, 1989, pàg. 115-153.
  • J. V. PARDO, F. SEGURA i E. SANJAUME, “Evolución cuaternaria de la antigua albufera existente entre Puçol y Alboraia”, dins Cuadernos de Geografia, 59, Vàlencia, 1996, pàg. 63-86.
  • T. PERIS ALBENTOSA, “La conflictivitad hidráulica en el País Valenciano entre los siglos XIII y XVIII”, Áreas, 17, 1997, pàg. 44-60.
  • J. PORTA CASANELLAS, M. LÓPEZ ACEVEDO REGUERÍN, Edafología para la agricultura y el medio ambiente, MundiPrensa, Madrid, 2003.
  • M. DEL REY et al., Alqueries. Paisatge i arquitectura en l'horta, Consell Valencià de Cultura, València, 2002.
  • J. RODRIGO PERTEGÁS, Ensayo sobre topografía preurbana de Valencia, Madrid, 1922, facsímil, Colección Biblioteca Valenciana, Edit. Librerías Paris-Valencia, 1993.
  • V. M. ROSSELLÓ VERGER, “Les hortes mediterrànies. Perspectiva llunyana d'un ideal anacrònic”, Afers. Fulls de recerca i pensament, Vol. 19, núm. 47, 2004 , pàg. 129-135.
  • V. M. ROSSELLÓ VERGER, “Molins fariners d'aigua. Reflexions no polèmiques d'un geògraf”, Afers. Fulls de recerca i pensament, Vol. 8, núm. 16, 1993, pàg. 515-522.
  • V. M. ROSSELLÓ I VERGER, “Jeroni Munyós i la primera triangulació valenciana (per a Oertel?)”, Cuadernos de Geografía, núm. 67-68, 2000, pàg. 137-146.
  • V. M. ROSSELLÓ I VERGER, “Albuferas mediterráneas”, Cuadernos de Geografía, núm. 53, 1993 , pàg. 35-64
  • V. M. ROSSELLÓ I VERGER, “Els molins d'aigua de l'Horta de València", en Los paisajes del agua. Homenaje jubilar al profesor Antonio López Gómez, Universitat de València-Universitat d'Alacant, 1989, pàg. 317-346.
  • V. M. ROSSELLÓ I VERGER, J. ESTEBAN CHAPAPRÍA, La fachada septentrional de la ciudad de Valencia, Fundación BANCAJA, Valencia, 2000.
  • V. M. ROSSELLÓ I VERGER, M. J. TEIXIDOR DE OTTO, J. V. BOIRA MAIQUES, La Comarca de l'Horta àrea metropolitana de València, Secretaria General de la Conselleria d'Administració Publica, Generalitat Valenciana, 1988.
  • A. RUBIO VELA, “Vicisitudes demográficas y área cultivada en la Baja Edad Media, consideraciones sobre el caso valenciano”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 11-12, 1990-1991, pàg. 259-297.
  • J.L. RUBIO, V. ANDREU i E. GIMENO-GARCÍA et al., Catálogo de Suelos de la Comunidad Valenciana, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Generalitat Valenciana - CSIC - Universitat de València, 1994.
  • V. SALES MARTÍNEZ, “Terra i societat en l'horta de la Reial Séquia de Montcada”, en J. F. MATEU BELLÉS (coor.) Les Hortes valencianes. La fi d'un mite?, en Revista Mètode, 22, Servei Publicacions Universitat de València, 1999, pàg.
  • V. SALES MARTÍNEZ, “Petits regs a l'Horta de València. Els assuts del Carraixet”, en Actes del I Congrés d'Estudis de l'Horta Nord. Meliana 16, 17 i 18 de maig de 1997, CEHN, València, 1999, pàg. 333-348.
  • V. SALES MARTÍNEZ, “La cuestión del extremal en el regadío de la real acequia de Montcada”, Cuadernos de Geografía, núm. 44, 1988, 221-234 pàg.
  • V. SALES MARTÍNEZ, El regadío en la demarcación de la real acequia de Montcada, tesina de llicenciatura, Universitat de València, 1986.
  • C. SANCHIS IBOR, “Les terres de l'Horta de València.Crònica de la recent reducció superficial del regadiu històric”, Afers: fulls de recerca i pensament, Vol. 19, núm. 47, 2004 , pàg. 111-128.
  • C. SANCHIS IBOR, Regadiu i canvi ambiental a l'albufera de València, Universitat de València, 2001.
  • C. SANCHIS IBOR, J. HERMOSILLA PLA, E. IRANZO GARCÍA, “Entorn al patrimoni hidràulic del regadiu històric valencià”, Saitabi. Revista de la Facultat de Geografia i Història, núm. 54, 2004, pàg. 223-236.
  • F. SEGURA BELTRÁN: Las ramblas valencianas: algunos aspectos de hidrología, geomorfología y sedimentología, Universitat de València, 1990.
  • A. SOLER, R. JORDÀ i J. V. FRECHINA, Massalfassar. Geografia, història, patrimoni, Ajuntament de Massalfassar, 2004.
  • A. SOLER et al., El patrimoni paisatgístic de Foios, Ajuntament de Foios, 2003.
  • A. SOLER et al., El patrimoni històric i paisatgístic de Rocafort, Ajuntament de Rocafort, 2003.
  • A: SOLER, “Alguns interrogants sobre el disseny inicial de l'horta de València”, Cuadernos de Geografía, núm. 67-68, 2000, pàg. 209-218.
  • D. STUART, D. CANTY, Guide to environmental markets for farmers and ranchers, American Farmland Trust, 2009.
Fundació Assut

Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut