L'HORTA QUAN NO ERA HORTA

AQÜEDUCTES, VIES I VIL·LES ROMANES

L'arribada dels romans a la península ibèrica es produeix l'any 218 aC, el mateix any en que els cartaginesos al comandament d'Anníbal ataquen Sagunt. Es a dir, arriben dins el context de la II Guerra Púnica que enfronta a romans i cartaginesos a la Península Ibèrica. Molt possiblement, els pocs assentaments ibers de la comarca, com el de Bétera, o una mica més lluny el d'Edeta, van prendre part pels bàrquides. Amb la victòria romana sobre els cartaginesos i el final de la guerra, l'any 206 aC, comença el procés d'aculturació que hom coneix com romanització.

Els romans no retornaren a Roma, ans al contrari, durant molt de temps, fins la Pax Romana o canvi d'era, es dedicaren a conquerir les ciutats de la Península Ibèrica, a la qual nomenaren Hispània, i també fundaren noves colònies a les que dotaren d'un territorium, on en alguns casos, es produiren repartiments de la terra —les famoses centuriacions. Dins l'àmbit geogràfic de l'Horta alguns dels assentaments ibers d'època final es convertiren en vil·les rústiques i se'n fundaren moltes de noves. En quasi tots els pobles de la comarca hi ha algun jaciment romà: Paterna, Montcada —on a més a més de les Paretetes dels Moros es fundà la del Pouatxo, famosa pel mosaic de Les Nous Muses, trobat l'any 1920—, Museros, Foios, Rafelbunyol, Puçol, etc. Als voltants de l'urbs de Valentia, especialment en la seua meitat occidental, començà un període de gran transformació agrícola i d'explotació intensiva del territori. Per la seua banda, en la meitat oriental, des de la carretera de Barcelona cap a l'est, no està tan clar el que passà, doncs no s'han trobat restes de vil·les, si exceptuem El Torrubero a Museros o El Palau del Puig. Molt possiblement les marjals litorals encara eren un problema si no es bonificava o dessecava la terra. Ja en època imperial, amb August es construiran noves vies de comunicació, com la famosa via Augusta, que transitarà per la comarca de Puçol a València, però que de la qual, no s'ha trobat mai ni un sol metre. Altres vies més a ponent de l'antiga carretera de Barcelona podrien haver articulat el poblament romà de la comarca, però res en sabem amb seguretat.
Pel que fa a l'ús de l'aigua, els romans foren els primers a construir canals que transportaren l'aigua des del riu Túria fins la ciutat, però no hi han evidències materials que porten més enllà del subministrament d'aigua potable a la ciutat de València. Per ara no es coneixen conduccions en l'horta que permeten parlar d'un sistema de reg més enllà de les hortes periurbanes.

+ ampliar
Josep Torró
play video

ENLLAÇOS RELACIONATS

Fundació Assut

Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut