CAP A UN NOU URBANISME: PER UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI
DE LA PREEMINÈNCIA DE LA CIUTAT A L'ORDENACIÓ TERRITORIAL I PAISATGÍSTICA
El segle XX, el segle de la ciutat per excel·lència, va portar una velocitat vertiginosa molt diferent del ritme de les persones, que, a causa de l'acceleració inabordable d'aquesta evolució, van començar a perdre el control del seu territori i es van veure relegats únicament al grau d'habitants d'aquest gran espai. Els espais perifèrics en els límits de l'espai urbanitzat van conformar els afores de la ciutat, espais devaluats i indefinits que han considerat el sòl ocupat per l'horta com un espai vacant, una tabula rasa il·limitada i disponible per al creixement urbà. Però aquesta voràgine de la ciutat ha de sucumbir davant d'una mirada global (sense oblidar el local) i conciliadora del conjunt del territori.
Teoria i paisatge Materials teòrics i reflexions sobre el paisatge, publicats per l'Observatori del Paisatge de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra