L'aigua es conforma com un element vertebrador d'aquest paisatge agrícola mil·lenari. La interacció entre el paisatge de l'Horta i l'agricultor-regant es revela en la pròpia tasca agrícola, que es presenta com una sòlida base de lectura i reconeixement del lloc. Una eina formal que fa visible i palpable a la població allò invisible; aquesta actitud silenciosa de reconeixement de la sobirania del paisatge.

El simple ús dels instruments d'ordenació del territori, no reflecteix la profunda relació que suposa la vivència dels habitants amb la seva terra. Tot i que és imprescindible l'estudi dels elements que conformen el territori, es fa necessari unir també els elements físics amb altres intangibles de la identitat col·lectiva, que ens permeten configurar les futures directrius d'actuacions sobre aquest mateix escenari.

Una identitat col·lectiva fonamentada en la tradició mediterrània del nostre paisatge d'horta, que el reconeix com un dels pilars fonamentals de la seva cultura, i que lliga l'experiència vital d'aquest territori, una memòria territorial de l'aigua, que ens parla de les arrels del lloc i de la seva identitat.

BIBLIOGRAFIA:

A. ROGER, Breve tratado del paisaje, Biblioteca Nueva, Madrid, 2007.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]