Palimpsest VS tabula rasa. L'Horta no és una tabula rasa. Si entenem el territori com un palimpsest en el qual s'evidencien la superposició de múltiples capes i patrons: la xarxa de reg, la xarxa de camins, el tapís agrícola, la memòria intangible dels regants, etc., Podem arribar a la conclusió que la superposició d'aquestes capes, i la seua estreta i complexa relació evolutiva a través del temps, han estat elements clau en la configuració de la història d'aquest paisatge.

El paisatge agrícola de l'Horta queda definit, pels elements hidràulics, camins, pobles, alqueries, o el parcel·lari rural, tots ells integrants bàsics de la seva singularitat. Amb tot, ja no es pot posar en dubte l'interès patrimonial de la nostra horta, així com el seu valor històric, arquitectònic, etnològic, tècnic, mediambiental i paisatgístic.

La identitat de l'Horta romandrà en la mesura que romangue la memòria col·lectiva, que constitueix aquest paisatge cultural. Un paisatge que ens revela que el patrimoni més important del nostre territori és la nostra pròpia història, preparant-hi la base que done suport a futures propostes d'acostament al seu llegat i ens projecte cap al futur. En definitiva, una memòria del territori, que a manera de substrat arqueològic, i com a referència fonamental del paisatge local, desenvolupe seus propis processos i dinàmiques d'actuació.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]