La present web, és una oportunitat única per conéixer en profunditat i diversitat el conjunt de diversos paisatges culturals que s'estenen, a la vista o amagats, al llarg i ample del territori que transita la mil·lenària Reial Séquia de Montcada. Des d'un principi, hem intentat fugir dels tòpics i lloances més recurrents sobre la comarca que envolta la capital valenciana, així com de carregar massa l'accent sobre mirades potser massa simplistes, o, per contra, excessivament tècniques o acadèmiques. Per damunt de tot, hem volgut que un públic ample i divers puga acostar-se de manera senzilla, àgil i dinàmica a tot una munió de continguts ben diversos, sempre en relació amb la séquia. Com ja vos suggerien en l'editorial de la web, aquest corredor o passadís litoral nostre, situat al bell mig del golf de València, ha sigut, per damunt de possibles temptacions xovinistes, terra de pas i terra de fusió cultural continuada en el temps. Un pedaç de la plaça pública mediterrània, on des de fa milers d'anys, els habitants de l'horta han estat en contacte permanent amb gent d'altres cultures, mercaderies diverses, corrents de pensaments, cultes religiosos, expressions artístiques, tecnologies llunyanes i un llarg etc. Tota aquesta diversitat externa, en unió d'una dispar i no sempre coneguda diversitat interna, ha bastit la munió de paisatges que s'estenen per aquest rerepaís. Entre mig de tota aquest gran complexitat que amaga el territori, on s'entrecreuen canvis i resistències, dins i fora, prop i lluny, o passat i present, una de les poques constants que s'ha mantingut, és la presència física de la Reial Séquia de Montcada i de la seua comunitat de regants. La séquia, que pràcticament no s'ha mogut del lloc en els darrers mil anys i que ocupa una part substancial d'un dels darrers sis espais de genuïna gran horta tradicional que queden a la Mediterrània, té encara, a hores d'ara, una presència vital inqüestionable. I per descomptat, és l'eix sobre el que ha pivotat tot aquest projecte web. No obstant això, els distints colors, textures, traces, esdeveniments, dissenys, activitats, o altres múltiples trets que arrepleguen el conjunt de paisatges —puristes, heterodoxes, oficialistes, outsiders, marginals, etc.— que basculen entorn la Reial Séquia de Montcada, no poden ser convenientment desxifrats en tota la seua complexitat, sense passar pel sedàs d'un mirada crítica i transdisciplinar que puga interpretar, o al menys entreveure, un bon grapat del total de capes d'informació i estructures que s'endevinen en aquest territori.
Per això, l'arquitectura del bloc principal de continguts de la web, ha sigut dissenyada en unió d'un conjunt d'especialistes de distintes disciplines acadèmiques, tècniques i professionals, entorn la idea de cohabitar ciències naturals i ciències socials, i aconseguir poder llegir amb un mínim de garanties la multifuncionalitat d'aquest territori on es barregen allò biològic i allò social. Aquest bloc principal ha quedat dividit en tres sub-blocs o grans àrees que són: l'espai físic, els paisatges de l'aigua i la gent. La justificació d'aquesta divisió enllaça amb la perenne dualitat que es dona en el territori, entre la biosfera i la ionosfera. L'àrea de l'espai físic, correspon a la representació d'allò natural, la biosfera. Mentre que els altre dos sub-blocs, els paisatges de l'aigua i la gent, correspondrien a tot allò que és la representació cultural del paisatge, la ionosfera. Vegem una mica en detall com són els continguts de cadascun d'aquests gran contenidors. El primer bloc, L'ESPAI FÍSIC, ens ajudarà a situar-nos geogràficament respecte el marc general geogràfic que acull la Reial Séquia de Montcada, coneixerem l'espai físic que ocupa la séquia, i els principals trets del medi físic de la comarca. A través de conèixer les característiques del relleu de la nostra plana litoral, de saber sobre el clima, de comprendre el funcionament del riu Túria i els altres cursos d'aigua que existeixen a l'horta. Descobrirem també la coberta natural i per últim els espais naturals lligats a plantes, animals i insectes. En la segona àrea, ELS PAISATGES DE l'AIGUA, entrarem a conèixer en detall els principals trets del món dels regadius històrics, ens acostarem a saber que és això del reg a manta i ens aproparem també a l'interior de la xarxa de la Reial Séquia de Montcada per comprendre el seu funcionament. Després farem un repàs a com s'ha bastit al llarg del temps la divisió parcel•laria del territori regat per la séquia. També coneixerem els conreus del passat i del present que s'han donat a l'horta. I, en darrer lloc, descobrirem les noves possibilitats que té, com rebost barat, de qualitat,ecològic, pròxim i sostenible, el territori regat per la Reial Séquia de Montcada. En el darrer bloc, L'HORTA HABITADA, ens aproparem a coneixer els veïns d'aquests paisatges culturals en el passat, a través de qui eren, com s'organitzaven la vida, com eren les seues cases, i quines foren les principals etapes i canvis que es donaren al llarg del temps en les distintes societats i cultures. Observarem amb atenció com ha sigut l'ordenament urbà dels darrers anys a la comarca i quines són les perspectives de futur per equilibrar i harmonitzar la conservació de la Séquia i els seus paisatges amb la vida urbana i metropolitana. Investigarem què són i com s'han organitzar en general les comunitats de regants de l'horta de València al llarg del temps, i en particular ens detindrem en la Reial Séquia de Montcada, escorcollant en la seua història i apropant-nos al seu funcionament. Coneixerem com vivien, veien, sentien i utilitzaven l'aigua els nostres avantpassats, a través de les seues paraules i de la memòria dels seus familiars i amics, detenint-nos en qüestions cabdals com el reg. I ja en darrer lloc, rescatarem el patrimoni material i immaterial d'aquest territori, i gaudirem també del coneixement sobre els paisatges estimats, i les distintes sensacions, emocions i sentiments que ha despertat o desperta la séquia entre els seus veïns i visitants.
Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut