EL CLIMA I ELS CULTIUS

LES NECESSITATS DE LA PLANTA

Els paisatges agraris són el resultat de la interacció continuada al llarg del temps de, d'una banda, de l'oferta del medi natural, i per altra, de l'acció humana que la corregeix i modifica. El sòl i el clima, com a factors naturals, ofereixen unes determinades possibilitats per a la implantació d'un conjunt de cultius que constitueixen l'agricultura d'una regió.

L'acció humana, de més o menys intensitat, farà que l'oferta natural s'amplie i permeta l'acolliment de cultius, la implantació dels quals en condicions naturals tindrien escàs èxit.

El medi natural de l'Horta, especialment pel que fa a la humitat, no és excessivament apte per acollir un gran nombre de cultius, ja que les necessitats hídriques excedeixen amb molt les que el nostre medi oferta. La climatologia mediterrània, en contraposició a l'atlàntica, no permet la producció d'importants quantitats de biomassa, i fa imprescindible el recurs al reg per pal•liar el dèficit d'humitat. De manera, que en condicions naturals, els nostres espais només serien solvents per permetre el desenvolupament normal d'una escassa gamma de plantes: l'ametller, la figuera, el garrover, l'olivera, uns escassos blats i algunes lleguminoses, com la fava. El cicle de cultiu es compassa amb el de majors precipitacions anuals.

L'altre factor natural del clima, la temperatura, no actua, llevat d'excepcions extremes, com un limitant per la implantació dels cultius. No obstant això, alguns dels actualment existents, especialment els d'origen americà, poden en determinades situacions climàtiques patir danys de certa entitat causats pel fred. Per solucionar aquestes dificultats, l'agricultor ha emprat al llarg del temps una sèrie de mesures pal•liatives mitjançant certes tècniques, com les espatlleres, llits calents de fem, o algunes més modernes com el plàstic encoixinat, microtúnels, etc. Tot això, a més d'ajustar al màxim el cicle del cultiu a la climatologia prevista, ha permès minimitzar les pèrdues.

El sòl amb argiles, llims, i ocasionalment sorres a les zones properes a les rambles, permet la presència de la immensa majoria dels cultius. Només aquells que necessiten, per aprofitar les seves parts subterrànies —xufes patates, carlotas, naps, etc. —, una millor penetració en el sòl, necessiten ser modificats, de manera que el recurs a l'aportació de sorra procedent del nostre litoral, ha estat i, encara avui ho és, la solució. El PH bàsic dels nostres sòls no ha estat, en general, un limitant, i la seva incidència ha estat superada amb la utilització de les varietats que millor es van adaptar a aquest condicionant.

 

+ ampliar

Fundació Assut

Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut