Barrancs i terrasses fluvials en un plana d'inundació

La geomorfologia és l’estudi del modelat terrestre. El relleu i les formes de la superfície terrestre són un element fonamental de l’estudi del medi físic, per les seues implicacions climàtiques, hidrològiques, edàfiques i botàniques, però també per la seua influència sobre l’activitat humana i, singularment, sobre l’agricultura tradicional de regadiu.

El procés plurisecular de construcció i gestió de les xarxes de regadiu tradicional de la Reial Séquia de Montcada, com en molts altres sistemes de la Mediterrània, està estretament lligat a la configuració física de la plana litoral. El traçat de les séquies i escorredors ha d’adequar-se fidelment al substrat topogràfic, per tal que l’aigua puga circular per gravetat pels canals.

Per aquesta raó, les séquies descriuen corbes sobre el plànol per ajustar-se a les sinuositats i desnivells de les terrasses fluvials i els ventalls al·luvials. Al mateix temps, els escorredors i altres elements de drenatge aprofiten la xarxa de barrancs, valls i paleocaixers per vehicular les aigües sobrants. El contacte entre els dipòsits al·luvials i les marjals es configura com una zona habitual de descàrrega dels aqüífers detrítics i permetet la localització de fonts i ullals que són aprofitats pels regants. Finalment, les terres més fondes, antics aiguamolls exigeixen l’excavació de xarxes de drenatge per fer possible el cultiu.

En definitiva, el reconeixement del modelat terrestre esdevé un element fonamental per interpretar la morfologia dels sistemes de reg tradicional i entendre el seu funcionament.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]