Aquest binomi prendria el llindar urbà i l'horta periurbana com un únic conjunt que superara la progressiva degradació i colonització de la segona, donada la natural inèrcia d'una ciutat que creix absolutament desarticulada sobre ella mateixa. Podríem afirmar, en relació amb València i els municipis de l'Horta Nord, que durant els últims decennis, s'ha considerat el seu sòl no urbanitzable com un espai vacant disponible per al creixement urbà a baix preu. No obstant això, ara com ara no podem ignorar el valor paisatgístic, ambiental i cultural de determinats espais no urbans, sense l'existència dels quals, el nostre futur i benestar està seriosament afectat. Per això, proposem una nova transició harmònica ciutat-horta, que no subjugue en termes de força cap dels dos elements, i resolga l'aplec entre ambdues parts d'una manera equilibrada. D'aquesta manera, s'intentarà que cap element faça de límit -com desafortunadament succeïx hui amb els viaris de trànsit ràpid i tanca de doble torsió-, sinó que es planifique un espai, on es fonguen progressivament la ciutat i l'horta, en un espai comú compartit per totes dues. En definitiva, aquest nou planejament ha de permetre que l'horta torne a entrar en la ciutat i les noves edificacions en els espais verds, relacionant-se els elements en igualtat de condicions sobre la irregular franja que constitueix el privilegiat mosaic agrícola sobre el qual projectar el territori.
C. ALONSO BURGAZ, "Donde se unen ciudad y huerta. Elementos de articulación", en J. V. FRECHINA et al. (coord.), Actes del III Congrés d’Estudis de L’Horta Nord, Editorial Universitat Politècnica de València, Valencia, 2011, pág. 611-625.
Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut