Hi ha una íntima relació entre els moviments de les masses d'aire en l'atmosfera i la presència o no de pluges. En l'àmbit del regadiu de la Reial Séquia de Montcada, l'arribada de masses d'aire del sud-oest i sud són les causants al llarg de totes les estacions de l'any de la majoria de les situacions de pluja, i apareixen associades als temporals de tardor.

L'arribada de masses d'aire de l'oest, l'aire de ponent, després del pas previ per la Meseta reescalfada, adquireix en l'Horta un caràcter abrasador, amb temperatures molt altes, superiors als 40°C, i amb una molt baixa humitat relativa, que té puntualment efectes molt nocius sobre els cultius.

Per altra banda, la circulació de masses d'aire del nord-est s'associa a les onades de fred, aire polar o àrtic continental, causant de les gelades.

A la tardor, la conjunció que es produeix sobre la ribera oest de la Mediterrània, de l'aire càlid i humit provinent del mar i forçat bruscament a elevar-se per les muntanyes de l'interior, amb una altra massa d'aire fred situada en les capes altes de l'atmosfera, dóna com a resultat un sobtat, i de vegades catastròfic, procés de fortes pluges. De manera que sobre l'Horta, la probabilitat que s'inicien pluges en un període de cinc dies, augmenta notablement des del 50-70% al començament del mes d'octubre fins el 90% a finals de novembre. Les causes s'han de buscar en les temperatures relativament elevades de la superfície marítima, uns 20°C, superiors a les mitjanes de l'aire, quan s'uneixen a una incursió d'aire més fred, en general aire marítim polar. Amb aquestes circumstàncies, al llarg del front fred s'origina una forta inestabilitat convectiva que produeix pluja frontal i orogràfica, la resultant és el desenvolupament de cúmuls d'altures superiors als 6000 m.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]