ELS VENTS

ELS NOMS

Els vents característics del paisatge de l'horta de València són: Mestral —direcció NO—, tramuntana —direcció N—, gregal —direcció NE—, llevant —direcció E—, migjorn —direcció S—, garbí —direcció SO—, xaloc —direcció SE— i ponent —direcció O.

El mestral: És un vent fort i violent que bufa del nord-oest. Molt a sovint provoca gelades en la taronja.

La tramuntana: És un vent fred i fort que ve del nord, i quan bufa podem observar que el cel té un color blau molt pur.

El gregal: Vent del nord-est que acompanya pluja o neu. Normalment bufa de febrer a maig i d’octubre a desembre.

El llevant: Al litoral valencià és un vent plovedor benigne i regular.

El migjorn: Vent que bufa del sud, i que a l'hivern i la primavera sol portar pluja.

El garbí: Vent irregular que bufa fort del sud-oest a les darreries de l'hivern o de l'estiu. També conegut per llebeig, porta tronades i alça molt la maror.

El ponent: És un vent de l’oest, sec i calorós. Molt a sovint és perjudicial per l’agricultura, sobretot a l’estiu.

El xaloc: També conegut com marinada, és un vent del sud-est, fluix càlid i humit durant l’estiu, tot i què a l’hivern pot portar pluja o neu.

 

+ ampliar

Fundació Assut

Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut