Trepitjant la coberta natural

Des del piemont i els relleus litorals de l'interior fins a les platges i dunes del litoral, la Reial Séquia de Montcada travessa un espai físic en el qual, malgrat la intensa activitat de l'espècie humana al llarg del temps, poden identificar-se encara les petjades

El medi físic sobre el qual s'assenta el canal de la Reial Séquia de Montcada presenta trets heterogenis. Des dels últims contraforts del Sistema Ibèric, passant pel secà característic del piemont, la plana al·luvial tan característica del golf de València i les marjals i sistemes litorals a la vora del Mediterrani, el paisatge va modulant-se en funció de múltiples factors com són el clima, el sòl, la vegetació o la pròpia activitat de les societats humanes. És un territori marcat intensament per l'acció antròpica, en el qual els trets que l'identifiquen vénen condicionats per la l'aridesa, la influència amortidora del mar Mediterrani i per la llarga trajectòria d'usos i activitats humanes que fan que els hàbitats naturals primigenis siguen pràcticament inexistents als nostres ulls. En definitiva, un escenari en el qual les accions constants sobre el sòl, l'aigua i la vegetació, per usos intensius com l'agricultura, la ramaderia, o sobretot, l'activitat urbanitzadora dels darrers anys, dificulten la possibilitat d'interpretar com serien aquests paisatges en el seu origen i quines eren les claus d'equilibri ecològic i sostenibilitat amb el medi. Malgrat aquestes alteracions i pertorbacions, és un territori en el qual, encara es poden identifiquen valors i recursos naturals dignes d'esment i conservació.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]