Els materials de la Séquia

La Reial Séquia de Montcada, com altres séquies de l'Horta de València, ha estat des del seu bastiment inicial a època islàmica, fins pràcticament l'arribada del segle XX, un seguit de canals excavats a la terra amb escassos o puntuals reforços d'obra en els seus caixers. Aquests reforços generalment es localitzaven als indrets més estratègics de la seua xarxa —assut, almenares, partidors, ponts, arcs, anells o canos. A banda de l'ocasional obra més sòlida, el principal reforç estructural i ecològic dels quilòmetres i quilòmetres de canalitzacions de terra de la Comuna de Montcada, fou la pròpia vegetació de canyars i arbres instal·lada als marges de la séquia.

Encara hui són nombrosos els exemples d’aquests canals de terra, entre les, cada vegada menys, séquies conservades a cel obert. Recents intervencions arqueològiques en alguns dels gran canals d'irrigació històrics de la comarca, ja siga en braços principals, files o regadores, no fan més que confirmar l'extensió i predomini en el temps dels caixers de terra. Un bon exemple és el tram fòssil trobat de la séquia mare de Mestalla, durant les obres de construcció del nou estadi de futbol del València CF, vora l'avinguda de les Corts Valencianes. Les dades arqueològiques obtingudes sobre aquest canal, mostraren una fase inicial islàmica, on el canal tenia una secció en cubeta de reduïda alçada, excavada en un nivell de sorres fines d'inundació. L'estudi de la fase històrica posterior, a cavall entre l'època islàmica i la baix medieval cristiana, va fer palès com el llit d'aquesta séquia es va ampliar de manera espectacular, encara que les seues parets continuaren sent de terra sense reforços. El registre històric de finals del s. XVII, presenta el bastiment d'un muret de maçoneria sense travar en un dels seus marges, que es mantindrà fins al segle XX, moment en el qual es construirà un mur rudimentari de maçoneria i rajoles travades amb morter de ciment.
Un altre bon exemple l'ofereix el tram de la séquia de Mestalla que fou documentat arqueològicament al Palau del Real de València. En aquest indret, el canal islàmic d'Algirós mostrava, igualment, una forma de cubeta amb una alçada molt reduïda, dins una terrassa natural del riu Túria, sense obra en els seus marges i que tan sols registrava puntuals reforços en una de les seues vores mitjançant fragments de teules i de formigó reutilitzat.
Altres models semblants són les grans séquies, com la del Rei a Malilla, que mantenen aquestes característiques d'excavació en el nivell geològic i amb suaus pendents en els seus marges. A la séquia del Rei per una banda i a la ja assenyalada de Mestalla, a través de la seua derivació de Petra, per l'altra, es trobà també l'ús d'estaques de fusta clavades en els llits, entre les quals s'entrellaçaven canyes per estintolar i reforçar les parets de terra de les vores.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]