El molí és un mecanisme tradicional que ha utilitzat per al seu funcionament energies molt variades: la tracció animal, el vent o l'aigua. El territori valencià ha conegut al llarg de la seua història molins manuals i de vent, aquests últims més reduïts, però té en els molins hidràulics el seu principal exponent. No debades, l'exhaustiu aprofitament de l'aigua per transformar la terra va tenir també la seua aplicació en la generació de força motriu.

La Reial Séquia de Montcada disposava d'un important cabal hidràulic, que va permetre al llarg de la seva història la instal·lació d'una xifra molt elevada de molins sense necessitat de construir salts elevats, i la va convertir en un dels principals centres industrials del segle XIX a terres valencianes. Molt abans, durant l'etapa inicial medieval, el rei Jaume I es va assegurar no només la propietat de la séquia, sinó també l'explotació dels seus molins. Durant les centúries següents, aquests enginys, allotjats en importants edificacions arquitectòniques similars a les cases o alqueries importants de l'època, van centrar el seu paper "industrial" a la mòlta de grans per a l'obtenció de farines, a més de desenvolupar el batanatge de teixits a través d'els coneguts batans o molins drapers, que es localitzaven fonamentalment dins l'àrea de Paterna. Posteriorment, avançat el segle XIX s'introdueixen els molins arrossers, i salts per produir electricitat i l'establiment d'altres indústries modernes.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]