La presència musulmana a la Península Ibèrica a partir del segle VIII dC, va comportar una sèrie d'importants canvis i transformacions en la seva organització política, econòmica i social. Un gran escenari geogràfic que segons Thomas F. Glick, va rebre la intensificació de la pràctica tecnològica i social del regadiu, igual que la resta de territoris del món islàmic d'aquella època.

Per espai de set segles es van crear bona part dels regadius històrics existents a la façana oriental peninsular. Els diferents grups ètnics que es van anar incorporant a la franja litoral banyada pel Mediterrani: egipcis, berbers, iemenites, etc., importaren les tècniques de l'ús de l'aigua que els eren pròpies en els seus llocs d'origen i les van adaptar a les canviants condicions físiques de seus nous assentaments. Ja que, com bé explica Glick, el desplegament d'aquests regadius al mateix temps que les "noves" pràctiques agrícoles andalusines, es va produir en un context ambiental mediterrani de diferents microregions que van oferir al seu torn una gran varietat de respostes agrícoles.

D'aquesta manera, va sorgir una vasta diversitat de formes i aprofitaments hidràulics: com per exemple, els cultius en terrasses regades amb l'aigua subterrània extreta mitjançant galeries, o les derivacions dels grans rius al·lòctons generadores de les grans hortes regades. L'articulació d'aquests espais regats es va estendre per tot el territori, tant en els espais urbans, com en les zones rurals, la qual cosa es va traduir en una gran varietat de formes i mides.

A partir del segle X dC, la progressiva ocupació dels territoris islàmics (al-Andalus) per les successives onades feudals, amb el subsegüent canvi polític, religiós, social i econòmic, va afectar de manera molt diferent al conjunt de regadius andalusins. En ocasions, els nous pobladors cristians, amb models dietètics ben diferents als musulmans, van obviar o marginar el paper preponderant del regadiu i aquest va entrar en decadència fins a desaparèixer. En altres situacions, els nous colons cristians readaptaren els regadius existents a les seves pròpies necessitats productives i alimentàries, i noves exigències sociopolítiques, continuant la utilització d'aquestes infraestructures hidràuliques. Encara que en paraules de l'historiador Miquel Barceló, això últim, va constituir un ús no sistemàtic de les xarxes d'irrigació islàmica, no exempt de contradiccions respecte al model social feudal que exigia la privatització de l'aigua.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]