BARRANCS I PALEOCAIXERS

EL BARRANC D'EN DOLÇA

El Barranc d’en Dolça —conegut sota aquest nom des dels temps medievals— drena una conca delimitada pels relleus miocens de la Coma i la Font del Gerro, al terme de Paterna. S’alimenta dels escorrims de la partida secana de Siscar i presenta algunes surgències que li aporten un modest cabal hivernal. És, sens dubte, un dels principals obstacles físics que ha de salvar la traça de la Séquia de Montcada al seu pas entre Paterna i Benimàmet.

En temps pretèrits, una vegada el canal principal de Montcada arribava a la zona de Benimàmet, realitzava una pronunciada corba que li permetia vorejar amb garanties l'ample i profund llit d'aquest paleonacal, el qual descrivia un gir brusc en direcció a l’horta de Campanar, per desembocar finalment al barri de Marxalenes vora l'antic llit del riu Túria. Des de fa unes dècades, la vella traça d'en Dolça entre Paterna i Benimàmet ha sigut desmantellada de manera irreversible. La justificació tècnica d'aquesta reforma traumàtica, era la protecció d'aquesta zona i les seues noves infraestructures viàries i urbanes, contra les recurrents crescudes del barranc.

Una reforma que ha condemnat el barranc a quedar encaixat en un canal artificial de formigó entre Paterna i les Carolines, desviant el seu curs original cap al nou llit del Túria, on desemboca tot just amunt de l’assut de la Cassola. Segles arrere, la qüestió dels danys ocasionats per les revingudes intermitents d'en Dolça era un assumpte habitual per als veïns de la contornada. No obstant això, un apropament a les fonts històriques d'aquests períodes resulta revelador, doncs podem observar que l'existència d'aquest barranc també era un element beneficiós per a la pròpia comunitat. Mentre que en els papers d'algunes visites pastorals d'època medieval, en Dolça apareixia com un agent destructor i un obstacle físic de consideració per les seues barrancades; en les ratlles d'altres documents coetanis o de segles posteriors, es subratlla el seu paper indispensable per enriquir la terra dels camps, abonar les collites amb els seus escorrims carregats de nutrients, o servir de ruta de trànsit ocasional per als ramats.

+ ampliar

BIBLIOGRAFIA

  • P. CARMONA, La formació de la plana al·luvial de València. Geomorfologia, hidrologia i georaqueologia de l'espai litoral del Túria, Edicions Alfons el Magnànim. IVEI, 1990.

 

Fundació Assut

Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut