_m.jpg)
_m.jpg)
ELS VENTS
ELS NOMS
Els vents característics del paisatge de l'horta de València són: Mestral —direcció NO—, tramuntana —direcció N—, gregal —direcció NE—, llevant —direcció E—, migjorn —direcció S—, garbí —direcció SO—, xaloc —direcció SE— i ponent —direcció O.
El mestral: És un vent fort i violent que bufa del nord-oest. Molt a sovint provoca gelades en la taronja.
La tramuntana: És un vent fred i fort que ve del nord, i quan bufa podem observar que el cel té un color blau molt pur.
El gregal: Vent del nord-est que acompanya pluja o neu. Normalment bufa de febrer a maig i d’octubre a desembre.
El llevant: Al litoral valencià és un vent plovedor benigne i regular.
El migjorn: Vent que bufa del sud, i que a l'hivern i la primavera sol portar pluja.
El garbí: Vent irregular que bufa fort del sud-oest a les darreries de l'hivern o de l'estiu. També conegut per llebeig, porta tronades i alça molt la maror.
El ponent: És un vent de l’oest, sec i calorós. Molt a sovint és perjudicial per l’agricultura, sobretot a l’estiu.
El xaloc: També conegut com marinada, és un vent del sud-est, fluix càlid i humit durant l’estiu, tot i què a l’hivern pot portar pluja o neu.
LA SÉQUIA A TRAVÉS DEL TEMPS
ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]
ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]
ÈPOCA MODERNA [1454-1789]
ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]
711 DC1000 DC1094 DC1238 DC1239 DC1240 DC1268 DC1298 DC1321 DC1358 DC1413 DC1576 DC1617 DC1632 DC1658 DC1675 DC1707 DC1758 DC1784 DC1817 DC1819 DC1822 DC1828 DC1849 DC1858 DC1867 DC1868 DC1896 DC1910 DC1915 DC1932 DC1936 DC1939 DC1949 DC1953 DC1955 DC1957 DC1960 DC1979 DC1980 DC
Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut