Una gran part del que avui és el regadiu de la Reial Séquia de Montcada al Puig i Puçol, va ser en altres èpoques zona d'extremal regada amb les aigües dels nombrosos ullals que afloraven en el front litoral. Ullals que alimentaven, de manera ininterrompuda, els aiguamolls del terme i conformaven un ambient característic del front litoral entre el rius Palància i Túria.

Els espais d'horta i marjal dedicats al conreu arrosser obtenien l'aigua per cobrir les seves necessitats tant de les aportacions dels escorredors de la Reial Séquia de Montcada, com de la subministrada per aigües freàtiques de procedència autòctona, com és el cas de fonts o ullals.

Els ullals del Puig, junt la font Blanca i la font de l'Oliver, constituïen des de segles arrere la principal aportació hídrica dels espais albuferencs i d'aiguamolls del municipi del Puig, com és el cas de la marjal, el Brosquil, la Fondà o els Plans.

La zona que ocupaven aquestes darreres aigües és allò que popularment s'ha conegut com l'extremal, un espai que —com bé explica el geògraf Vicent Sales— havia estat des d'època medieval fora del control jurisdiccional de la Reial Séquia de Montcada. Situació aquesta, que va capgirar-se de manera definitiva a partir de la dècada dels anys quaranta del segle XX, quan aquesta àrea fou incorporada al territori censat i controlat directament per la Comuna de Montcada —el jovedat.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]