En bona part de parcel·les de cultiu de la Reial Séquia Real de Montcada resulta evident l'existència d'una marcada proporció de sorra a la terra. Aquesta característica s'associa amb el procés del sorrejat, una pràctica realitzada pels agricultors des de fa segles que afavoreix el drenatge i aireació dels sòls.

En moltes parcel·les de cultiu d'horta apareixen textures del sòl franc-arenosa i fins i tot sorrenques. Aquesta situació obeeix a un procés desenvolupat reiteradament pels llauradors per afavorir la capacitat agronòmica de certs sòls. Determinats cultius, i en particular els que desenvolupen les parts collides sota terra (creïlla, xufa, cacauet, safanòria, ..) solen preferir sòls permeables i airejats, on la textura afavoreix la formació de tubercles i l'engruiximent de certes arrels. Per aconseguir aquestes condicions, els agricultors han anat incorporant periòdicament sorra, mitjançant el transport d'aquest material des de la façana litoral propera, en un procés que s'ha mantingut fins a hui. La sorra era carregada durant l'hivern i aplicada posteriorment al terreny, bé directament o bé després d'haver estat un període de temps incorporada a l'abonament orgànic que els agricultors obtenien de les restes i fems produïts de la pròpia activitat (corrals i quadres) o dels nuclis de població propers, inclosa la pròpia ciutat de València. Josep Duran i Martínez, metge de Meliana, en l'obra Topografía Médica de Meliana, descriu així el costum dels agricultors de la comarca a la primera meitat del segle XX: “...En los días laborables, todavía de noche, se pone en marcha hacia la capital, donde pasan la mañana, una caravana formada por más de 200 carros y hombres (fematers), a donde se dirigen en busca de basura e inmundicias de las casas”..

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]