ULLALS

A les zones planes d'al·luvió, es produeix amb certa freqüència l'aflorament a la superfície del sòl del nivell piezomètric —amb l'alçada lliure de la superfície disponible de l'aigua sobre el nivell del mar, en els aqüífers no confinats—, generant-se en conseqüència basses naturals en les quals, de manera contínua, brolla l'aigua —els ullals.

En altres temps, els ullals foren un del principals subministradors d'aigua als xicotets sistemes de reg que s'escampaven per la planura valenciana. Sistemes de distintes grandàries, però normalment amb unes dimensions bastant ajustades, que amb el pas del temps foren assimilats o incorporats dins la xarxa d'irrigació de la Reial Séquia de Montcada i les altres grans séquies de la comarca.

L'aigua d'aquests afloraments, conduïda fins les parcel·les per un seguit de séquies, va ser, gairebé en exclusiva, l'aportació hídrica a les àmples zones de l'extremal, situades al nord del Carraixet.

Entre les darreries del segle XIX i començaments del següent, la massiva extracció dels recursos d'aigües subterrànies situades en cotes superiors a la dels ullals —utilitzant elements mecànics, com pous equipats amb bombes—, foren destinats a la irrigació dels antics secans a l'oest del canal principal de Montcada, provocant un dràstic descens del nivell piezomètric i, en conseqüència, l'esgotament de gran part dels ullals que es trobaven a cotes inferiors.

+ ampliar