La conservació de l’horta requereix mantenir l’activitat agrària, potenciar les sinergies amb la ciutat i buscar fórmules per remunerar els serveis socials i ambientals que dóna a la ciutat. És necessària una acció decidida dels poders públics i la inclusió de la política alimentària a la política de planificació urbana.

L’horta és un exemple d’espai agrari urbà. Constitueix un sistema econòmic que, a més de produir aliments i generar treball, contribueix a la sostenibilitat de la ciutat i ofereix funcions ecològiques i culturals als ciutadans. És, però, un sistema fràgil que està sotmès a la pressió per l’ús del sòl i la marginalització de l’activitat agrària. Les alternatives per a la conservació de l’horta passen per reconèixer el paper de l’agricultor en el seu manteniment, el disseny de mecanismes que permeten la remuneració de les externalitats positives que genera i la inclusió de l’espai agrari en la política de planificació urbana.

Les polítiques agràries i de desenvolupament rural clàssiques han tingut una incidència limitada o nul·la a l’espai agrari urbà. Calen mecanismes específics, com els mercats de drets ambientals, que constitueixen una oportunitat per a l’horta. A més, s’ha d’estimular el relleu generacional en el sector agrari i fomentar la creació d’empreses vinculades al medi ambient per a contribuir a reactivar el teixit econòmic de l’horta.

Tot i que les subvencions públiques no són la solució, l’horta necessita d’una acció decidida dels poders públics per a protegir l’espai agrari, millorar la situació del productors, remunerar les externalitats i facilitar la consolidació de les xarxes alimentàries locals.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]