El medi natural dels paisatges de l'aigua mediterrani està caracteritzat per:
- Un estiu càlid i sec. El problema de l'aigua domina la vida rural i urbana dels països mediterranis. L'absoluta sequera pot durar diversos mesos.
- La primavera amb pluges irregulars ha impossibilitat que als secans les rotacions fossen triennals (blat, cereals d'hivern i guaret) i la rotació bianual s'haja constituït la norma: el cereal passa l'hivern a terra i l'any següent es deixa de guaret , de tal manera que les terres dedicades a cereals han de romandre parades un any de cada dos.
- L'escassa pluja sol presentar en forma de tempestes torrencials amb els consegüents problemes d'erosió dels sòls en les parts altes i d'entollades en les deprimides.
- L'aigua, dominada, conduïda i gestionada per les comunitats humanes pot modificar de manera substancial les dures condicions que imposa un medi físic hostil. Les xarxes d'irrigació són maneres d'ajuntar les obres i els materials necessaris per posar els recursos hídrics a disposició de l'agricultura. Els mètodes de gestió poden presentar grans diferències entre uns llocs i altres, i entre unes i altres èpoques. En línies generals caldria distingir entre les xarxes de regadiu creades abans de la Guerra Civil i les creades amb posterioritat utilitzant tècniques modernes.
A la zona mediterrània, a més d'en altres punts del planeta, és remarcable la persistència a través dels segles de les concepcions antigues aplicades tant a la construcció com a la gestió dels regadius.
Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut