L’HORTA SOCIAL

SEGURETAT I SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

És innegable que en les darreres dècades, en el marc valencià i espanyol, s'ha avançat bastant en polítiques d'igualtat i de gènere. Encara que també és veritat que queda un recorregut llarg per fer. Així, no resulta estrany, que a hores d'ara, traspassat el llindar del segle XXI, la dona encara tinga un paper decisiu i central respecte el tema de l'alimentació domèstica de gran part les llars. En el cas de l'horta, hi ha una relació força directa entre les dones i el seu rol de compradores i responsables de l'alimentació i la salut d'un nombre elevat de famílies.

A hores d'ara, la dona urbana és la principal aliada estratègica per a la producció orgànica i per al retorn a una dieta saludable. La salut i els problemes derivats d'una mala alimentació i de les malalties cròniques no transmissibles (cardiopaties, obesitat, càncers, etc.), ja formen part de les agendes de salut pública a nivell mundial i de mica en mica, estan calant en la consciència de la població, que reclama recuperar pautes saludables de vida i alimentació.

En paral·lel creixen els moviments socials inspirats en els moviments camperols internacionals (Via Camperola), que reclamen la sobirania alimentària com un dret a decidir què mengem i com produïm els nostres aliments, alhora que cuidem el planeta i protegim als i les petites productores.

ENLLAÇOS

+ ampliar

BIBLIOGRAFIA

  • B. GIOBELLINA, La defensa del suelo agrícola de calidad como recurso finito y estratégico para la sustentabilidad global y local y para la soberanía alimentaria. El caso de la Huerta del gran Valencia, D. Urbanismo, Universitat Politècnica de València, 2011, pp. 257-276. http://hdl.handle.net/10251/13616
  • ENLLAÇOS RELACIONATS

    • El cultiu de la xufa a l'Horta de València
      "De l'horta a la Ciutat": Reportatge sobre el cultiu de la Xufa de València i l'Orxata de Xufa de València emés en el programa Medi Ambient de Canal 9 el 13 de maig de 2010
Fundació Assut

Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut