L’AGRICULTURA ACTUAL: NOVES PERSPECTIVES

UNA HORTA EN FUNCIONAMENT

Malgrat el deteriorament i la falta de rendibilitat actual de l'agricultura hortolana, l'horta continua activa i en producció, però al mateix temps, està seriosament amenaçada i requereix polítiques d'estímul per a la seva reconversió. Aquesta plana litoral, sobretot a partir del període islàmic, fa poc menys de mil anys, va ser un espai d'activitat que avui anomenaríem agroecològic, un espai on es va desenvolupar i perfeccionar una tecnologia agrícola indígena sobre la base de la barreja d'elements locals amb elements de difusió vinguts d'Orient, en un procés que ha durat segles.

En aquest enorme laboratori periurbà els i les llauradores van desenvolupar llavors l'adaptació de varietats, l'enriquiment de la fertilitat de la terra, crearen vincles de cooperació i aconseguiren extraordinaris rendiments del sòl.

L'horta i les ciutats del seu entorn, principalment València, van crear un metabolisme ecològic en el qual es produïen intercanvis que equilibraven el sistema. Aquesta seqüència, amb els seus alts i baixos, va succeir fins a mitjans del nou-cents. Traspassat el llindar del segle XXI, el sistema es troba totalment desequilibrat i aquest territori enfronta diverses crisis de consideració, però, aquesta situació no és irreversible.

Miguel Gil Corell, assenyala que aquests ecosistemes han perdut la seva capacitat biogeoquímica natural de reciclar-se i mantenir l'equilibri, perquè els seus processos naturals fonamentals han estat reemplaçats, en gran mesura, per processos químics i mecànics artificials. No obstant això, aquest autor emfatitza que, sempre que falte el flux organitzat industrialment de combustibles fòssils, és a dir, si eliminem el treball procedent d'una cultura basada en aquests combustibles, l'agricultura possible es correspondria exactament amb la que existia fa molt de temps, és a dir, un sistema que podria perpetuar-se (ser sostenible) utilitzant l'energia solar, l'aigua i els nutrients minerals resultants del reciclatge natural de residus orgànics (cadàvers d'animals, branques, fulles i troncs morts), que constitueixen aquests processos biogeoquímics.

+ ampliar
Camp plantat de xufes a l'Horta Nord

BIBLIOGRAFIA

  • B. GIOBELLINA, La defensa del suelo agrícola de calidad como recurso finito y estratégico para la sustentabilidad global y local y para la soberanía alimentaria. El caso de la Huerta del gran Valencia, D. Urbanismo, Universitat Politècnica de València, 2011, pp. 257-276. http://hdl.handle.net/10251/13616
  • M. GIL CORELL, “Aproximació ecològica a L’Horta de València”, en AAVV, Els valors de La Punta. 18 arguments en defensa de l’horta, Universitat de València, 1999, pàg. 29-30.

    • ENLLAÇOS RELACIONATS

    • Horta ecològica a l'Horta Nord
      Reportatge televisiu sobre el llaurador Silvestre Carceller i la seua explotació agrícola ecològica a Cases de Barcena (València)
Fundació Assut

Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut