La malnonímia deu la seua raó de ser a factors demogràfics, el creixement continu de la població, i a factors sociològics. La nòmina de noms de pila se n’anà acurtant per les diferents modes que arraconaren uns prenoms i posaren de moda uns altres i, paulatinament, anà empobrint-se la possibilitat de tenir un nom individualitzat, la qual cosa motiva la naixença, en primer lloc del primer cognom, i ja des de començaments del segle XIX, la generalització d’un segon cognom. Tot i així, els documents notarials ens fan sabedors que encara era necessari un tercer element, el malnom, de caràcter al·legal, que servirà per a individualitzar els diversos individus, especialment quan l’aigua era i és un bé molt preuat. Però, a més de servir els malnoms com a diferenciadors, també se’ls reconeix un caràcter socialitzador: tots han de pagar un peatge social, i precisament d’aquesta circumstància naixen els diversos malnoms, alguns inicialment neutres, d’altres que contenen ironia i traspuen fets o anècdotes, que no sempre són ben acceptats pels malnominats; però el temps ho cura tot.
La importància de la malnonímia rau en la gran quantitat d’informació lingüística, —pastenaga—, culinària —Bolo de Mijo—, de la manera de vestir dels nostres avantpassats —Armilla, el Sayo, el Llongo—; de les malalties —Maldeventre, l’Esgarrat o la Tifona—, dels trastorns psíquics —l’Espiritada— i, en definitiva, de mil i un motius que deixen veure les mil i una cara de la vida dels nostres avantpassats.
Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut