L’arxiu de la Séquia Reial de Montcada guarda un tresor al si de les llibretes i quaderns de “denúncies i penes” i “penyores” donades a canvi de les denúncies pecuniàries. Aquestes llibretes estan farcides d’anotacions de les diferents incidències i contravencions dels regants i que, per no errar en llur identificació, adjuntaven al nom de pila i cognom, el malnom que no deixava cap gènere de dubte sobre cada llaurador.

El recull de malnoms provinent de l’arxiu de la Séquia Reial de Montcada té una importància cabdal per al coneixement lingüístic i sociològic dels nostres avantpassats. El recull està subdividit en dos grans grups, els malnoms històrics, anteriors al segle XX que ens donen molta informació sobre el món pretèrit, i els malnoms del segle XX que coneixem gràcies al cadastre de propietaris que, indefectiblement, al costat del nom legal de cada propietari o arrendador —prenom i cognoms— afegia el malnom amb el qual era plenament identificat —Sabates Roges de Massamagrell ens va colpir sobremanera. Aquesta font tan privilegiada ens farcia d’un corpus de noms de pila i cognoms que ens podia donar pistes més que fiables sobre la pervivència dels malnoms. Fruit d’aquest acarament entre els dos reculls, ens ha documentat que més del 12% de malnoms han tingut continüitat en el present; i, més encara, un 1,9%, uns 14 casos, presenten una certesa de continuïtat en la mateixa família; el cas més paradigmàtic és el de lo Povil documentat a Massamagrell el 1683 amb una branca a la Creu de 1736 i que s’ha conservat ultrapassats els dos-cents cinquanta anys. En d’altres casos han hagut adaptacions com ara el Macero de Montcada de 1828 és ara el Maceret; o els descendentes del de la Sucrera de 1803, ara són coneguts a Montcada com Sucrer.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]