Hom sol posar l’èmfasi de l’ús del malnom en el seu caràcter individualitzador, sense deixar de banda el valor de pertinença a una comunitat; gràcies al seu caràcter al·legal s’ha vist lliure dels cotilles de les normes gramaticals. Aquesta llibertat li ha confegit un valor afegit perquè tot allò que ens envolta s’ha convertit en possible motiu per a la creació de malnoms i aqueixa és una de les característiques que distingeix la malnonímia de l’horta.

Caldria ressaltar el valor i bondats que ens aporta l’estudi de la malnonímia de l’horta, no sols perquè ens parla dels antics gustos culinaris, indumentaris, de les preferències en els hipocorístics —noms familiars derivats dels prenoms, com ara Tonet, Nelo o Quelo; dels defectes físics i trets caracterials i un llarg etcètera.

Els reculls malnonímics ens aporten pistes ben fiables per a la interpretació de topònims que han restat opacs, el Pont de Mallorca a Massalfassar, deu el nom a un antic vaquer, el Barranquet de Cotna al malnom d’un alcalde de Museros de mitjans del segle XIX, la Font del Lloro de Nàquera ens encamina al malnom del moliner del Molí de la Lloma de Massamagrell de finals del segle XVIII. La lexicografia també se’n beneficia dels lemes coma ara Bollo de Mijo i de desenes de paraules desaparegudes del lèxic de l’horta —garneu, arriot, petit, pobil, sortidor, tanoca, pastenaga, pataca—; també la nòmina d’antics oficis i càrrecs ara desapareguts —delmer, nunci, jurat, batle, cabiscol, paborde, volant.

També la malnonímia ens documenta l’aparició de ternes com ara Xurro al 1838 i ens aporta els testimoni que no sempre les paraules són de sempre. Una altra qüestió és el poder comprovar que no sempre el malnom té un caràcter efímer, un recull extens diacrònic ens dóna pistes més que fiables sobre la conservació d’un petit nombre que ens esperona a cercar aqueixa certa pervivència malnonímica que va contracorrent, per dir-ho d’alguna manera.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]