Tradicionalment, aquest barranc conservava restes de vegetació palustre i fins i tot ullals i surgències que permetien una circulació permanent de l’aigua cap a la costa. El seu llit, fons i pla entre Godella i Massarrojos, drenava els seus cabals cap els aqüífers de la zona humida coneguda popularment com marjal de Montcada. El desmantellament d'aquesta depressió terminava a l'altura de Carpesa, als voltants de la font de Santa Anna, on començava el paleocanal de la séquia de la Font, inicialment un canal en l'òrbita de la jurisdicció dels històrics Francs i Marjals de la ciutat de València. Encara que a partir del segle XVIII el seu tram entre Carpesa i Alboraia es va vincular estretament a l'àrea irrigada per la séquia de Rascanya. No debades aquesta darrera canal del marge esquerre del Túria, creuava per damunt d'aquest paleocanal a l'indret conegut popularment com el Racò de l'Anell, entre la partida rural del mateix nom i la línia fronterera del terme de Tavernes Blanques.
Malauradament, una desafortunada intervenció de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va artificialitzar aquest corredor verd, tot arrasant la vegetació dels seus marges. Aquesta actuació, innecessàriament dura, desvià el caixer dels dos barrancs cap al llit del Carraixet mitjançant dues canalitzacions, a fi d’evitar els danys causats per les crescudes a l’antiga carretera de Barcelona i al Palmaret d’Alboraia.
Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut