MARJALS

LA MARJAL DE RAFALELL I VISTABELLA

En època medieval, entre el Grau de València i el Grau vell de Sagunt s’estenia una marjal allargassada que ocupava les terres més fondes de l’Horta. Aquestes terres foren considerades franques o lliures de tributs, per a estimular la seua transformació. Amb el pas del temps, la major part d’elles foren sanejades i integrades als sistemes de reg de les séquies de l’Horta.

Cal assenyalar, que el doble procés de drenatge i colonització agrària d'aquests espais marjalencs no fou, ni molt menys, sobtat. El procés fou lent i feixuc, amb molts daltabaixos. Com bé relata l'historiador Agustí Rubio Vela en relació als temps medievals, l'actuació sostinguda sobre aquests espais amfibis en l'intent de domesticar-los, va estar sotmesa a un seguit de crisis demogràfiques, epidèmies, guerres i altres dificultats. Caldria afegir que, amb els mitjans de l'època, canviar la marjal d'un dia per un altre era una tasca materialment impossible. Durant moltes dècades, les futures terres agrícoles de Rafalell i Vistabella patiren d'una manera regular avanços i retrocessos respecte la seua definitiva transformació. Un dels símptomes evidents d'aquesta regressió agrària era la manca de consistència en l'escura i arranjament de les noves séquies i braçals bastits; la qual cosa ocasionava l'embassament de les aigües i el ràpid retrocés dels camps conquerits a l'aiguamoll amb tant d'esforç. Tanmateix, segles després, encara que la major part d'aquest solar marítim fou convertit en un ordenat tirallonga de camps de conreu regats per escorredors de la Reial Séquia de Montcada, l'aparent tossudesa de la natura ha conservat algunes restes de l'antiga marjal. Així, a Rafalell i Vistabella ha subsistit un sector sense transformar, mal drenat, que tot i que queda seccionat pel pas de l’autopista AP-7, ha conservat un espai aigualós cobert per un dens senillar. Aquest aiguamoll és encara un rebost de vida i un refugi per a les espècies adaptades als medis palustres. No resulta estrany que els valors d'aquest espai natural hagen merescut la protecció al Catàleg de Zones Humides de la Generalitat Valenciana. Però, cal no oblidar, que junt a aquests valors, la marjal és, a més a més, l’últim testimoni d’una peça fonamental del paisatge cultural de l’Horta Nord.

+ ampliar

ENLLAÇOS RELACIONATS

Fundació Assut

Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut