Entre Burjassot i Alfara del Patriarca, la Reial Séquia de Montcada descriu un arc adossada al marge dels relleus miocens, delimitant una zona deprimida coberta per materials quaternaris. Aquesta zona fonda és el resultat del tancament que generen pel sud els sediments al·luvials del Túria i pel nord els dipòsits sedimentaris del Carraixet. Aquest cul de sac és conegut popularment com la marjal de Montcada.

En termes geomorfològics, es una depressió inter-cons, que s’alimenta hídricament mitjançant les aportacions dels barrancs dels Frares i de Massarrojos.

Es tracta doncs, d’una zona mal drenada, una antiga marjal completament transformada pels llauradors de la Reial Séquia de Montcada, que troba una eixida per a les seues aigües mitjaçant el barranc del Palmar, entre Carpesa i Borbotó. De fet, les últimes restes de vegetació palustre i les úniques surgències conservades fins fa poc temps, eren els ullals de Borbotó a la séquia del Palmaret.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]