El con al·luvial del riu Palància establia antigament el límit septentrional del corredor de marjals litorals de l’horta de València, que vorejaven la línia de costa des de l'Albufera fins al Grau de Sagunt. Així doncs, la marjal dels Moros, encaixada al sud del riu Palància, constituïa el darrer sector d'aiguamolls litorals que s'estenien de manera ininterrompuda des de la plana deltaica del riu Túria, tancant el final de les terres irrigades per la Reial Séquia de Montcada al terme de Puçol.

La marjal dels Moros ha tingut des de fa segles una estreta vinculació amb la Reial Séquia de Montcada, doncs cal tenir en compte que en temps antics els seus límits més meridionals s'endisaven fins l'actual terme del Puig, on s'encadenaven un seguit d'espais d'aiguamolls i estanys, que a través d'un grup de goles, rebien l'abundant drenatge d'una sèrie d'ullals i fonts que quedaven tancades per la restinga litoral entre aquesta àrea i el Grau de Sagunt. Una restinga que ja en el segle XIII, poc després de la conquesta feudal d'aquestes terres per Jaume I, dificultava als regants saguntins de la séquia de l'Arrif el sanejament de les seus terres de conreu. Com testimonia la paperassa medieval d'aquest període, aquesta darrera canal i l'espai marjalenc que ocupava, eren el desguàs natural del tram final de la séquia de Montcada. La crònica negativa dels comuners de Montcada d'aquells anys a normalitzar la cessió dels seus cabals als regants veïns, es feia efectiva mitjançant la manca d'escura en els punts de contacte entre el seu conjunt de braçals o derivacions finals i l'altre sistema hidràulic. Açò provocava que l'aigua no poguera progressar pels canals de l'Arrif, i en paral·lel, els cabals sobrants de Montcada s'escamparen per l'aiguamoll.

Ja durant el nou-cents, el relicte de la marjal dels Moros situat entre els termes de Puçol i Sagunt ha passat per distints episodis d'agressions ambientals. Després de diversos projectes fracassats, la marjal fou transformada durant la primera meitat del segle XX. Tanmateix, a les acaballes de la dècada de 1970, les seues terres foren expropiades per a l’ampliació de la siderúrgia de Sagunt. La crisi de la indústria pesada paralitzà la iniciativa i l’antiga marjal, ja sense activitat agrícola, anà recuperant l’estat aigualós original.

L’espectacular reviscolament de l’aiguamoll, novament poblat per valuoses espècies vegetals i animals, motivà la protecció per part de l’administració, sota diverses figures (ZEPA, Catàleg de Zones Humides).

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]