El reg a manta

Molt probablement, la irrigació més antiga fou la que aprofitava les crescudes anuals dels grans rius al·lòctons inundant les terres de conreu. Un cop passada l'avinguda, la inundació total de la parcel·la deixava que l'aigua s'infiltrara dins la terra, dipositant les matèries sòlides que traslladava, i que posteriorment, es transformarien en nutrients per les plantes. Aquest tipus d'ús de l'aigua pressuposava un sol reg anual i concedia escassa autonomia a les comunitats agrícoles.

L'agricultor pot decidir la manera, temps i forma en què l'aigua entra a cada parcel·la, en funció de les seues necessitats. Després de la inundació controlada del camp, l'aigua s'infiltra a terra i una part important de la mateixa queda com a reserva per ser utilitzada per les plantes, i una altra, percola a capes més profundes, s'integra progressivament en el mantell freàtic superficial i, més a llarg termini, en el freàtic profund.
D'aquesta manera, els sistemes de conducció de l'aigua per gravetat i la seua posterior utilització per al reg per inundació, introdueixen en el maneig de l'agricultura irrigada un fort component d'autonomia en les decisions dels agricultors i agricultores.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]