El reg a manta ha estat fins l'ecuador del segle XX la única manera d'aportar aigua a les parcel·les irrigades. Una manera de regar, que en les seues diverses modalitats, continua sent una de les més utilitzades per la immensa majoria d'agricultors a tot el planeta.

A les afores d'Occident, aquesta tecnologia mil·lennària encara alimenta ingents masses de població. Mentre que al món occidental, en què es busca una major eficiència en l'ús de l'aigua, competeix amb les noves tècniques de reg, però és encara el model utilitzat en gran part dels espais irrigats, especialment en els regadius històrics, beneficiaris, en general, de les concessions d'aigua més antigues i consolidades.

Més enllà de constituir un bé cultural i una senyal identificativa per a les comunitats que el practiquen, el reg a manta aporta tot un seguit de beneficis:

- Millora la qualitat ambiental. L'increment de la humitat ambiental té efectes positius en el clima, àrid o semiàrid, dels llocs on es practica.

- Aporta enormes quantitats d'aigua dolça, procedent de llocs remots, al terreny, que en part van a sumar-se a les del freàtic.

- Constitueix una sòlida barrera davant els processos d'intrusió marina.

- L'aigua al sòl propicia la mobilització de tots els recursos minerals i orgànics que aquest posseeix i que els cultius poden aprofitar.

- Els canals, l'ús de l'aigua, i els camins d'accés a les parcel·les, mantenen una alta biodiversitat.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]