La distribució de l'aigua dels rius o barrancs litorals, des de l’assut fins la parcel·la de conreu ha sigut una constant des dels temps medievals en les hortes mediterrànies. La tecnologia hidràulica dels andalussins —no exempta d'importants dosis d'inventiva— va possibilitar dirigir cap a les primitives terres d'horta els escassos recursos hídrics d'aquests ambients mediterranis. En el nostre cas de l'Horta de València, traslladar l'aigua del riu Túria fins les parcel·les situades a diversos kilòmetres, i esteses per un espai de mil·lers d'hectàrees, va exigir la implementació de tota una sèrie d'infraestructures hidràuliques —assuts, partidors i séquies— que conformaren una ampla xarxa de reg. Un reg que funciona per gravetat i gràcies la pendent, i que va permetre el conreu de grans extensions de la plana al·luvial, en atenció també, a l'establiment d'un determinat model social sobre aquest territori.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]