És inherent als béns comuns, com són els recursos hídrics, així com als béns públics, portar associats elevats costos d'exclusió. És a dir, resulta difícil excloure de l'aprofitament del bé als individus que no contribueixen a l'esforç que costa proporcionar-lo, el que es coneix com 'el problema del free-rider' o paràsit.

No obstant això, com assenyalava uns anys arrere la nobel d'economia Elinor Ostrom, una de les característiques diferenciadores dels recursos comuns és que són sustraibles o d'ús rival.

Per això l'ús de recursos per un individu significa l'extracció d'unitats d'una quantitat total finita disponible. Unes unitats que d'immediat deixen d'estar disponibles per a la resta d'usuaris. La lògica d'aquest raonament indica que, si uns usuaris adopten l'estratègia de reduir el seu ús, els beneficis resultants es comparteixen amb la resta d'usuaris, redueixen aquests o no el seu ús individual. En determinats casos, alguns individus actuaran com paràsits, evitant assumir els costos que implica la reducció en l'ús, llevat que es busque una solució que minve l'atractiu de l'estratègia de paràsit. A causa de la dificultat d'exclusió, el problema del paràsit és una amenaça potencial en grans grups, on els esforços de restricció de l'ús del recurs millorarien els beneficis a llarg termini en l'aprofitament d'un recurs comunal.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]