Els barrancs del nostre entorn són un seguit de sistemes hídrics efímers i estacionals que s'escampen arreu del corredor mediterrani. Dins el nostre extens front litoral peninsular marcat per l'aridesa o semi-aridesa dels seus ambients, els trobem també sota el nom de rambles, rius secs, torrents o rieres. En definitiva, una altra manera d'anomenar les mateixes xarxes de drenatge que, des del quaternari i el potsglacial, han modelat aquestes depressions costaneres, mitjançant abundants escorrenties, grans revingudes i un alt volum de sediments. Encara que no es pot oblidar que les societats humanes han sigut, des d'un principi, un agent transformador de primera magnitud en la pròpia configuració d'aquests paleocanals.

El pla d'inundació de l'Horta —estructuralment depenent de la falla Burjassot-Xilxes—, s'ha vist periòdicament sotmès a les barrancades episòdiques d'aquests paleocanals, que a més a més, en moments de màxima precipitació sempre han actuat també com emissaris dels dos principals col·lectors al nord de la comarca, el riu Túria i el barranc de Carraixet.

Tanmateix, històricament, la intermitència d'aquestes revingudes ha actuat a les nostres terres d'una manera dual: provoca als llauradors beneficis o desgràcies, en funció de la intensitat i volum de les aigües transportades. Així, mentre que en moltes ocasions les episòdiques càrregues de sediments i llims que transportaven aquests col·lectors resultaven una font de beneficis inestimables per les terres de conreu; en altres moments, la violència de les seues aigües, a més de trencar els caixers de les séquies, i deixar intransitables els camins, inundava els camps i rentava la seua coberta, produint greus danys a l'agricultura.

La Reial Séquia de Montcada salva, al llarg del seu recorregut, diversos barrancs que descendeixen dels relleus de ponent. Alguns presenten gran entitat, com el Carraixet, una rambla que drena el vessant meridional de la serra Calderona. Altres, més modestos, s’originen als tossals miocens o als dipòsits quaternaris i amb freqüència s’esvaeixen a la plana al·luvial. Les maneres en que s'ha resolt el contacte entre la séquia i aquests desguassos naturals, també han sigut variades i condicionades per la dificultat orogràfica. En alguns casos ha hagut de vorejar-los, en altres ha creuat per sota del llit i en altres, simplement ha reconvertit l'antic paleocanal en un braçal secundari i l'ha incorporat a la seua xarxa d'irrigació.

Cal dir, també, que aquests barrancs, amb llits que es perllonguen formant zones deprimides i allargades —on apareix una major acumulació d'humitat—, han sigut un element central en l'articulació del paisatge cultural de la comarca. Doncs, al marge de la seua relació intrínseca amb la xarxes d'irrigació tradicional o la parcel·lació i bastiment dels camps, les primeres comunitats humanes d'aquesta contornada ja s'ocuparen de fer-los servir com importants drenatges naturals i vies de comunicació, i els utilitzaven tant per al trànsit de mercaderies i persones, com importants vies pecuàries per als ramats.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]