L'aparent senzillesa de l'acte de regar a manta, amaga un seguit de tasques associades, més o menys complexes, que des de fa segles s'han anant reproduint de manera ininterrompuda sobre el territori de l'horta per les diferents generacions d'homes i dones encarregats del reg. Cal assenyalar, però, que aquest legat del maneig de l'aigua rodada en ambients semiàrids, s'esten arreu dels regadius tradicionals de la Mediterrània, i agermana les arrels dels distints pobles i cultures que s'arrimen a la seua vora.

Una cop entra l'aigua a la demarcació i s'obrin les comportes del canal principal, els regants preparen les parades, és a dir, col·loquen les comportes que deriven l'aigua pels diferents canals de manera que permeten que arribe el cabal d'aigua al seu camp. No obstant això, per a regar un camp cal anar primer a buscar l'aigua, demanar el torn al regant que estiga efectuant el reg i esperar que els regants aigües amunt finalitzen. Per això, resulta essencial el domini de l'ús de les portelles —les comportes que permeten l'entrada d'aigua al camp—, ja que per mitjà d'aquestes van regant-se les diferents parts del camp amb el cabal adequat.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]