Des dels temps medievals, la interacció dels llauradors de la Reial Séquia de Montcada amb l'aigua i el seu espai agrari immediat sempre ha estat sotmesa a una sèrie de necessitats pròpies (individuals o familiars), però també a uns valors compartits amb la resta de membres de la comunitat de regants.

Aquests valors anaven més enllà del seu propi interès econòmic particular, en benefici d'una gestió col·lectiva  i descentralitzada, que garantia els seus drets front a forces externes al sistema hidràulic, o els intents d'alteració arbitrària del seu estatus quo pels poders públics o privats.

En definitiva, el control local que han practicat els regants d'aquesta zona entre Paterna i Puçol des de fa vora mil anys, ha sigut la millor forma de gestionar d'una manera estable i autònoma aquests espais hidràulics situats en el fràgil corredor ecològic de la plana de València. Una manera, sancionada a través de la pràctica ininterrompuda d'una sèrie de costums, però també sotmesa a l'aplicació puntual d'adaptacions o novetats —totes arreplegades en les seues reglamentacions. Unes ordenances que, com dipositàries de la memoria social de la Comuna de Montcada, arrepleguen en les seus pàgines l'acumulació d'experiències sobre les estratègies utilitzades en el passat per a gestionar els seus recursos hidràulics.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]