Malgrat la continuada acció transformadora de l’home, dins l’àrea regable de la Reial Séquia de Montcada encara es reconeixen diversos espais marjalencs, antics aiguamolls que s’associen als sistemes de drenatge de la Comuna i són el reservori de destacats valors biòtics.

Les marjals han constituït un dels elements geomorfològics més representatius de la façana litoral valenciana. Tancades pels cants, arenes i graves de les restingues costaneres, aquests espais s'han anat bastint al llarg del temps amb materials sedimentaris provinents de barrancs i cursos fluvials. La superfície de les àrees marjalenques de l'Horta Nord, entre el riu Palància i el ventall al·luvial del Túria, han anat oscil·lant també en funció de les activitats antròpiques de les distintes societats que han ocupat aquest solar vora mar. Pot dir-se que és a partir d'època medieval, quan de mica en mica s'intensifica la reducció de la marjal i la pràctica desaparició de gran part de les xicotetes albuferes que laminaven el front litoral al nord de la ciutat de València. Una situació produïda en favor de l'expansió agrícola, que minvava progressivament la importància d'altres economies —com la cacera, la pesca i la ramaderia— que durant milers d'anys havien ocupat una part substancial de la vida de moltes famílies de la zona, que a més a més havien explotat aquests espais amfibis des d'una òptica “comunal”.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]