Per les pròpies característiques del cultiu, necessitat d'una inundació gairebé permanent, i les condicions pròpies dels espais en què es desenvolupava l'ús de l'aigua a la marjal, ha hagut peculiaritats que li diferenciaven de l'ús en els altres àmbits del regadiu:
- La inundació fa innecessària una xarxa de sèquies que arribe a cadascuna de les parcel·les.
- Grans col·lectors (sequiols) permeten que l'aigua inunde les parcel·les i també l'evacuació al mar de les mateixes quan el cicle de cultiu de l'arròs ho fa necessari.
- El cultiu de l'arròs està generalitzat a tot l'espai i les tasques de cultiu: preparació, sembra, escardes, sega, etc. es realitzen a l'uníson a totes les parcel·les.
- Originàriament utilitzaven les aigües de l'Extremal, consideració que també tenien les terres de marjal. Quan anava a produir-se el trasplantament de les plàntules de l'arròs des dels planters situats a l'horta a les parcel·les de la marjal, la Junta de Govern autoritzava l'aportació massiva de tot el cabal de la Reial Séquia de Montcada per la inundació dels espais marjalencs (retancà). Durant uns dies, coincidint amb la tanda del Puig i Puçol, totes les aigües que circulaven pel canal de Montcada anaven dirigides a l'arrossar, impedint el seu ús pels altres cultius.
Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut