Durant el període andalusí la distribució de l'aigua seguia un model proporcional: diferents derivacions en forma de llengua, sense cap obstacle que ho impedís, anaven detraient una part del cabal que conduïa el canal. El flux d'aigua al canal era continu i l'entrada a cada derivació també. Al seu torn, les diferents unitats de poblament (alqueries) situades en cada derivació repartien proporcionalment l'aigua segons un pacte preestablert. Els espais de reg se situaven immediats al voltant de l'alqueria, quedant espais de reserva, de pastures i avituallament entre unes alqueries i altres.

 Després de la conquesta feudal molts dels espais no regats es van anar equipant i posant en reg. La nova parcel·lació obeïa a nous criteris organitzatius i a un model de tinença de la terra diferent. El model de repartiment proporcional anirà sent substituït per un de nou, basat en drets dels diversos canals de derivació i de les noves viles colonials cristianes. D'aquesta manera, unes derivacions romandran tancades mentre altres subministraran reg, alternant-se segons un ritme setmanal. Aquest nou model de reg és el conegut com tanda. El creixement dels espais regats, i per tant de la demanda hídrica, va aguditzar de manera permanent el conflicte entre els regants de capçalera (jussans) i els del final del sistema (sobirans), generant múltiples variacions del model de la tanda, que fou adaptant-se a les necessitats de cada moment.

ÈPOCA MEDIEVAL
(Al-Andalus) [711-1238]

ÈPOCA MEDIEVAL
(Regne de València) [1239-1453]

ÈPOCA MODERNA [1454-1789]

ÈPOCA CONTEMPORÀNEA [1790-2012]