L'OFICI DE REGAR A LA SÉQUIA DE MONCÀ

LA TRANSMISSIÓ DE PARES A FILLS

La coordinació entre veïns per al repartiment de l'aigua ha estat un bastió important del sistema i, en aquest sentit, forma part d'això l'educació en les normes i bones pràctiques del reg que es transmeten de pares a fills: cal preparar les parades, anar a buscar l'aigua, preguntar, demanar el torn i esperar a l'aigua entre altres coses.

Els regants d'una zona es coneixen entre ells. Si algú s'oblida d'alguns d'aquests passos, altres agricultors més experimentats li recordaran la lliçó per, al cap i a la fi, evitar conflictes i no perjudicar altres regants. La visió dels llauradors és que es rega així, perquè no comprenen que es puga regar d'una altra manera, perquè no té perquè treure l'aigua algú aigües amunt i perquè es ve fent així des d'antic. Sens dubte aquesta part cultural i de costum, juga un paper crucial en el bon funcionament del reg, encara que com esmenten molts regants, la possibilitat de ser sancionat i el maximitzar l'aprofitament de l'aigua són també incentius per respectar les normes. Des del punt de vista cultural, ser sancionat no només comporta una penalització econòmica, sinó que socialment és considerat com una vergonya. Al cap i a la fi, en totes les comunitats hi ha normes que s'han de respectar, són lògiques, han estat elaborades pels propis regants i primen el bé col·lectiu, i per tant, beneficien a la majoria.

+ ampliar
Alejandro Roselló Roselló
play video
Vicent Alvir Herrero
play video
Llauradora a punt de desfer una parada. Meliana
Regant a punt de llevar la paleta per regar un camp. Massamagrell
Un llaurador "templa" l'aigua amb una comporta de metall per a regar millor. El Puig
Un llaurador desfent la parada. Meliana

Fundació Assut

Col·laboradors | Avís legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada
© 2013 Fundació Assut